La pregunta pot semblar senzilla, fins i tot absurda, però vull que anem més enllà i que valorem les actuacions i els hàbits de vida de l’esportista un cop deixa la instal•lació esportiva post-entrenament o post-partit.
La majoria de vegades els entrenadors, preparadors, tècnics i jugadors busquem la millora del rendiment a través de l’acumulació d’hores d’entrenament. Ens centrem en treballar-nos exhaustivament els entrenaments i en exigir al màxim a l’esportista durant aquestes sessions. Fins aquí tot és lloable; ara bé, si com a preparadors només focalitzem els nostres esforços en això, no hem de descartar que possiblement hi hagin baixades de rendiment per part dels nostres jugadors/es. Aquest fet és degut a que en moltes ocasions no tenim en compte l’entrenament invisible.
Com enuncia Lloret, M. “el entrenamiento invisible va a ser, junto el entrenamiento mental y el físico, determinante del resultado deportivo”.
Què entenem per entrenament invisible?
Són totes aquelles conductes i hàbits de salut que realitza l’esportista que ajudaran a garantir un bon estat de salut i a contribuir en la millora del rendiment. S’anomena invisible perquè aquests hàbits no són entesos com a estímuls pròpiament d’entrenament i conseqüentment no són tant observables com els altres.
La intenció d’aquest article és la de fer una petita ullada sobre aquests factors, sense aprofundir excessivament en ells però si comentar el més important a tenir en compte de cada un. Anem a desgranar aquests hàbits:
NUTRICIÓ: la nutrició, juntament amb el descans és probablement l’hàbit més rellevant de l’entrenament invisible. No cal dir la importància que té tot allò que ingerim al nostre organisme, ja que serà el que s’acabarà transformant químicament per ser utilitzat com a energia per dur a terme les accions motrius i cognitives del nostre cos.
Destacant els aspectes més importants sobre la nutrició cal dir que:
-Mantenir una dieta equilibrada, variada i saludable que contingui Hidrats de Carboni (60%), proteïnes (10-15%), greixos (25-30%), així com també minerals, vitamines...
-Limitar el consum de bolleria, olis, aliments fregits i alcohol.
-Ingerir els aliments unes 3 hores abans de la competició.
-Per activitats d’alta intensitat i duraders és aconsellable ingerir durant la pràctica gels de glucosa, fruits secs, concentrats de fruita, barres de cereals o barres energètiques...
-Repartir el consum d’aliments durant el dia. És millor fer 4-5 àpats que fer-ne 2 molt abundants.
Hem de tenir en compte que per informar-nos correctament i detalladament sobre la nutrició i dietètica és aconsellable contactar amb un/a nutricionista perquè ens faci un control i les recomanacions pertinents en funció de les característiques de cada un.
HIDRATACIÓ: no només és important hidratar-nos durant les càrregues físiques sinó que també esdevé rellevant arribar a la competició i entrenaments ben hidratats. Així hem de tenir en compte hidratar-nos bé el dia abans de la competició i les hores precedents a elles. Cal ressaltar la importància de la hirdratació post-exercici ja que l’organisme necessita tornar als índexs de glucosa i minerals com poden ser el sodi o el potassi. DESCANS: per descans entenem l’absència de càrregues d’entrenament, i el podem assimilar a la recuperació. La majoria de les millores i augments de rendiment es produeixen després d’haver entrenat, per tant, és vital respectar la recuperació amb les seves hores de descans.
Consideracions a tenir en compte del descans:
-Procurar dormir de 8 a 10 hores.
-Si és possible, és recomanable un migdiada de 20 a 30 minuts.
-Tenir una rutina de descans, és a dir, respectar els horaris. No és bo pel descans anar a dormir i llevar-se a hores diferents cada dia.
S’ha de considerar però que descansar no només significa dormir sinó que també hi intervenen activitats de baixa activitat física com ara passejar, mirar una pel•lícula, llegir…
HIGIENE: fa referència a les cures que hem de tenir sobre el nostre cos, ment i sobre la nostra roba i el calçat esportiu. Encara que no es tinguin amb tanta consideració com les altres, no deixen de tenir molta importància i al mateix moment poden influir negativament en el rendiment si no es tenen en compte. A continuació es presenta un llistat d’aspectes higiènics a tenir en compte:
Higiene Corporal
-Dutxar-se després de cada activitat física. És recomanable començar amb aigua calenta i progressivament passar a la freda, mai freda directament. La dutxa ajudarà a la recuperació, rehidratació de la pell i aportarà sensació de benestar i relax.
-Utilitzar sabó neutre i aigua abundant. No compartir tovallola i eixugar-se bé, incloent els plecs interdigitals i articulars. Si allarguem força estona la dutxa podem tenir uns efectes semblants a la hidroteràpia.
-Utilitzar xancletes de bany per dutxar-se, buscant disminuir les probabilitats de l’aparició d’infecció als peus.
-Tallar-se periòdicament i correctament les ungles per evitar que es clavin al dit (ungles “encarnades”).
Higiene de la roba esportiva i calçat
-Hem de procurar que la samarreta sigui de teixit absorbent i més ampla que estreta, i tenir en compte el principi de multicapa, és a dir, més capes de roba fina abriguen més que poques de roba gruixuda.
-Els mitjons han de ser de cotó o tovallola, no han d’estar estripats, ni ens han d’anar massa grans ni massa estrets.
-Sempre que l’economia ens ho permeti comprar calçat de qualitat, procurant que les botes tinguin marcat el pont de la planta i que ens vagin a la mida, ni més petites ni més grans del necessari, que tinguin força flexibilitat i una bona adaptabilitat.
Higiene personal psicològica i social
Hem de tenir en compte els estats anímics dels jugadors/es, ja que fets traumàtics, estats de desànim, inestabilitat emocional, alteracions piscològiques, etc. Faran alterar indirectament el rendiment.
HÀBITS NOCIUS:
Tot i que resulta evident, no ens hem de cansar de recordar que el tabac, l’alcohol, les drogues i el dopatge són elements tòxics per l’organisme i un ús i abús d’ells alteraran no només el rendiment esportiu sinó també la salut de l’organisme, tant a nivell físic, com a nivell psicològic.
CONCLUSIONS
Com ja he dit a la introducció, l’article pretenia presentar què era l’entrenament invisible i donar una pinzellada dels diferents hàbits que podem tenir en compte. Si aprofundim en el tema veurem que s’hi pot indagar molt més i trobar-hi altres factors no presentats a l’article.
Per concloure, dir que evidentment, com a entrenadors no podem controlar directament totes aquestes facetes i que en el cas de l’esport amater encara es fa més difícil que en el professional, però si que podem dir que aquesta tasca de potenciar les millores d’hàbit i de salut serà una tasca a desenvolupar en etapes d’iniciació i formació perquè els joves esportistes no només siguin esportistes dins del terreny de joc sinó també en el seu temps de lleure.
I ara us torno a preguntar:
“Quan una persona finalitza la seva activitat esportiva, deixa de ser esportista? O la manté esportista a la seva vida quotidiana?”.
BIBLIOGRAFIA
Costill, D. i Wilmore, J. (2001). Fisiología del esfuerzo y del deporte Barcelona: Paidotribo.
Lloret, M. (1989). Revista Apunts Educació Física i Esport.
Apunts CGM Futbol sala 1. Seguretat Esportiva.
Gerard Artigas Torrent
(Si alguien quiere el artículo en castellano que me lo pida)
